De mica en mica...

De mica en mica...
Xerrades-Tallers-Espais familiars-Orientació per educadors ,educadores i persones vinculades amb l'àmbit de la infància i l'adolescència.

domingo, 23 de enero de 2011

Temps de jugar, temps de llegir....temps de posar paraules

Posar paraules :“con la ayuda de las palabras ,el hombre piensa y en el encuentro de las palabras con el cuerpo, algo se va delieneando”(1).La paraula dona l’oportunitat de trobar un altre a quin es pot dirigir la queixa, ajuda a sotenir l’ànim, a negociar moments de renuncia, a construir relacions interpersonals basades en el respecte i l’escolta.


(1)Intervenciones y Textos 2-Jacques Lacan

Pel que fa a la meva la meva funció al programa Jugar i Llegir amb nens i nenes de cicle superior, he reflexionat respecte a les següents qüestions que escric per no perdre'm i per orientar-me , almenys ho vaig a intentar:

La funció educativa s’hauria d’orientar per posibilitar a l’infant la descoberta d’altres maneres de fer, altres posicionaments que li permetran més equilibri amb el mateix, pert tant més plaer, es tracta d’una transmissió inconcient que ha de rebre de l’altres( educador@), com conseqüencia de l’acció d’educar.
Aquestes formes tenen a veure  amb la relació amb l’altre qui respectant-lo, escoltant-lo, amb el fet de permetre-li ser ser un subjecte, simplement tractant-lo com a tal.
Preguntan-me a mi mateixa per la meva funció com suport i acompanyament  a  les  monitores he considerat alguns elements fonamentals , al meu entendre, que s’haurien de tenir en compte:
  • ·        La diferència i la particularitat
  • ·        La prescència i la disponibilitat ( l’escolta activa)
  • ·        L’acompanyament i l’acolliment
  • ·        Posar en paraules

La diferència cal reconèixer-la.Tenim les normes de funcionament com una referencia, marcant un límit i al mateix temps obrint un espai a la particularitat de cadescú per fer propis aquestes normes.
Els nanos necessiten posicionaments coherents que puguin utilizar com a referència per a la seva vida.El que està permès o no pot variar en funció de les famílies, dels recursos, el que és necessari es que les regles que existeixin puguin permetre als subjectes situar-se davant d’aquestes.
De vegades la mateixa dinàmica de la vida qüotidiana o les programacions, l’intenció d’abordar els objectius del projecte poden portar-ns a perdre de vista els infants i les seves famílies.He observat que quan es respectan les característiques expressives de cada infant i la seva espontaneïtat, això mateix ajuda a simbolitzar .
Estar present, disponibles, interessat per estar i no preocupat tant per fer.El que valora el subjecte és el plaer que se li transmet. L’educadora estarà ocupant el seu lloc en la mesura que estigui interessada per allò que l’altre diu i a la vegada disposada a “obrir-se” a la novetat, que de fet es posa  de manifest a cada moment.
Per poder oferir un lloc simbòlic, acollir-lo, cal seguir les seves pistes , seus interessos (i la seva curiositat).Crec que els infants no tenen la necesitat que tots els seus desitjos siguin complides, però  els  tranquilitza que els seus desitjos siguin reconeguts, tinguts en compte.
Cal respectar el ritme, sense interferir massa, no respondre inmediatament a les demandes sino sostener-les,obrir un camí  on el subjecte pot trovar les seves respostes inclós potser, fer-se les peguntes d’una altra manera.

Per concloure, crec que el millor es preguntar-se:
....Jugant i llegint :     
·     Que posem en joc?
·     Com llegim el que observem?




jueves, 13 de enero de 2011

Temps de Dones...del Nord i del Sud....




Vídeo col·loqui
Dia Internacional de l’Eradicació de la Violència contra les Dones
 

25 de novembre
dijous, de 15 a 17.30 h
Ateneu Cultural de Dones de Campclar





http://www.gencat.cat/governacio-ap/ACCIO_CIUTADANA/activitats/PROGRAMES/141campclar3rcicle2010.pdf 


Algunes imatges i enllaços de l'activitat realitzada amb el col·lectiu de de Dones de Campclar
 Tot i que la violència de gènere afecta dones de totes les nacionalitats i classes socials, el material posa l'accent en les dones immigrades, un col·lectiu especialment sensible perquè sovint provenen de cultures masclistes i representen un gruix important del nombre d'agredides. La campanya 'Dones del nord, dones del sud', inclou vídeos i animacions, i s'ha elaborat especialment per a treballar amb col·lectius de dones immigrades. http://www.ekrea.org/violencia_masclista/


Hem modelat amb plastilina els nostres sentiments
després del visionat i el debat , amb la idea que la
transformació d'algunes coses de la nostra realitat
està a les nostres mans, per això la metàfora de
modelar plastiilina














I hem penjat de les parets l'exposició"Homes i dones fem l'humor" per cridar a la reflexió des de l'observació de unes vinyetes representatives.

.

Temps de transicions, compàs d'espera...


Paraules i humor....







Vaig faltar a la cita del Seminari de Psicoanàlisi i Educació - Seu de Tarragona de la CdC de desembre,però em serveixo de la referència de Joan Gibert( psicoanalista i Professor de psicologia i pedagogia IES Narcís Oller – Valls) per difondre les reflexions i comentaris del psicoanalista   de Barcelona,Vicente Palomera :



Transiciones en la adolescencia



El pasado miércoles 1 de diciembre intervino como invitado al Seminario, “Adolescentes en el aula: dificultades e invenciones”, nuestro querido colega y amigo Vicente Palomera.

De su exposición acerca de “Las transiciones de la adolescencia” me gustaría rescatar sus aportaciones más vivas y novedosas. Para ello, aunque resulte paradojal en lo relativo a lo nuevo, voy a situar en primer plano su referència a Freud en “Contribuciones al simposio sobre el suicidio” de 1910. Una referencia que cien años después conserva todo su vigor y vigencia, juzguen sinó:

“La escuela secundaria, empero, ha de cumplir algo más que abstenerse simplemente de impulsar a los jóvenes al suicidio: ha de infundirles el placer de vivir y ofrecerles apoyo y asidero en un período de su vida en el cual las condiciones de su desarrollo los obligan a soltar sus vínculos con el hogar paterno y con la família”

y prosigue:

“Me parece indudable que la educación secundaria no cumple tal misión y que en múltiples sentidos queda muy a la zaga de constituir un sucedáneo para la família y despertar el interés por la existencia en el gran mundo. No es esta la ocasión de plantear la crítica de la educación secundaria en su estado actual; séame permitido, sin embargo, destacar un único factor. La escuela nunca debe olvidar que trata con individuos todavía inmaduros, a los cuales no se puede negar el derecho de deternerse en determinadas fases evolutivas, por ingratas que éstas sean. No pretenderá arrogarse la inexorabilidad de la existencia; no querrá ser más que un jugar en la vida”.

Disculpen la extensión de un cita literal tan amplia, aunque obligada por múltiples razones, unas ya esbozadas, otras implícitas en el texto.

Es harto frecuente escuchar que las instituciones educativas han de transmitir saberes. No lo es tanto, sin embargo, escuchar que deben alentar el placer de vivir. ¿El acceso a los saberes y al placer de vivir, son acaso incompatibles? No lo creo. Aquí se trata, a mi parecer, de desplazar el acento sobre el placer de vivir. Un placer que no sólo no seria ajeno al saber, sinó que constituiria el verdadero leif motive para acceder a él.

Aparte de los contenidos expuestos, en relación al púber y al adolescente, hubo más. Desde la extrañeza al propio cuerpo y su confrontación a los ideales de la infancia, hasta la dificultad de traducir en palabras aquello que le pasa. Desde la referencia a “El despertar de la primavera”, hasta la necesidad del adolescente de inventar un sueño para soportar la vida. Desde la búsqueda de su identidad sexual hasta encontrar un sentido a la existencia.

En todos los casos se trata de confrontarse al agujero de falta en saber ante el cual cada uno debe intentar hallar su respuesta, la propia. Tarea nada fácil para nadie; menos aún para el aprendiz de adulto que constituye el adolescente.

Otros apuntes destacados de la exposición de Vicente Palomera serían el derecho de todo adolescente a detenerse y a hacer un síntoma. Un lapsus le permitió ilustrar este punto, el derecho a hacer una parada en los estudios devino ejemplar para poner de relieve el retraso de un curso escolar que tuvo lugar en su devenir académico.

La adolescencia constituye una delicada transición a la edad adulta; una transición no exenta de conductas de riesgo como velocidad, toxicomania, alcoholismo, anorèxia y fugas; ni de inquietudes que le empujan a buscar nuevas compañías y nuevos escenarios en los que actuar.

No debemos olvidar que los adolescentes tienen como tarea principal separarse de la família y que en esta coyuntura los más recomendable es estar atentos a sus llamados de ayuda para, llegado el caso, acompañarlos y prestarles apoyo.

En cualquier caso se trataría de despertar las ganas de vivir que darían lugar al deseo de saber. Dicho de otro modo: sin ganas de vivir jamás aparecerán las ganas de saber. Aviso para navegantes en aulas revueltas!

Joan Gibert 8/12/2010
jgiberts@copc.cat

miércoles, 12 de enero de 2011

Temps de reflexions entorn l’estona del menjador....


Taller d’Actituds i Reflexions entorn l’estona del menjador, per educadors i educadores  -
Durante el mes de noviembre 2010, tuve la oportunidad de trabajar a través de un par de talleres de reflexión un tema  actual con educadores y educadoras de les escolas bressol de Reus. 

Esta entrada está pensada y escrita como continuidad al diálogo abierto con ellos y ellas . Reseñaré las inquietudes que ell@s dejaron planteadas al principio del encuentro, copiaré el material que les he facilitado y un par de  enlaces que pueden servir como herramientas  de apoyo . Añado un video como material ilustrativo( y os convido a encender  los altavoces) con el objetivo de "observar" mientras disfrutan de una pegadiza canción  de como come uno entre tantos otros niños....

En mi carácter de  extranjera,  convido a reflexionar sobre las distintas maneras de nombrar este ámbito educativo de la pequeña infancia, evocarndo los múltiples y diversos sentidos de las diferentes palabras que se utilizan para hacer referencia a esta función educativa temprana. De donde yo vengo se nombra a estos espacios como jardines maternales, es decir se hace referencia a la función maternal, al maternar y yo diría que esto involucra lo que esa función conlleva. Al llegar a Catalunya me encontré con el nombre de escola bressol y sabiendo que bressol es una camita pensada a medida , que recoge y acuna a una criatura que necesita ese tipo de protección.

 Inclusive, la controvertida idea de llamarlas  "guarderías"  puede desplegar además de ese significado no tan deseado y entendido como lugar de aparcar a las criaturas , como un lugar donde se guarda el cuidado necesario y pertinente para que la pequeña criatura se desarrolle.

Yo creo que se llame como se llame, es uno de los ámbitos de la temprana infancia(  petita infància) donde es posible trabajar la prevención en salud mental.Cuando una criatura pequeña inicia la guardería se le obliga a hacer frente a una experiencia emocional para la que, en muchos casos, no está preparado ni cuenta con recursos internos suficientes. Tiene que hacer frente a una situación de separación de los padres y de su ambiente, que le moviliza ansiedades y emociones nuevas.La organización mental del niño, en los primeros períodos del desarrollo, queda comprometida cuando se introduce la sepación de sus padres, en un momento en que no ha desarrollado todavía un sentimiento interno deseguridad; es decir, todavía no puede hacer presente en su mente, de forma continuada, la experiencia ausente, ya sea por edad o por patología. De ahí que sería una cuestión interesante  considerar  la presencia de un profesional de salud mental en este tipo de instituciones, que cumpla funciones de consultoría y, como consecuencia, de protección al desarrollo del niño en la guardería y de escucha para los educadores.


  A continuación transcribo  lo que esperaban encontrar durante el taller los educador@s , ya que al iniciar la actividad los convidé a expresar sus expectativas:.

·   Aprendre a organitzar un bon ambient a l'hora de menjar i poder resoldre conflictes  
·  Saber com actuar devant de les diferents actituds dels nenes devant el menjar, com per exemple si no volen dinar, o si algún aliment no li agrada o no el vol tastar
·  Noves tàctiques per fer menjar als nens sense obligar-los .
·  El menjador també és un espai educatiu.Reflexionem com ha de ser la nostra "praxis".Què fem bé? Què hem de millorar?
·  Intentar que l'hora de dinar pugui ser una estona agradable.
·  Com actuar a l'hora de menjar front als infants respectant les seves preferències, ritmes, maneres de ser.Trobar punts de consens amb les educadores per millorar la nostra actuació a l'hora dels àpats.
·  Aprendre a fer millor el que faig.
·  Què fer amb els nanos que no volen menjar? Hem d'obligar a menjar?
·  Vull saber com comportar-me devant d'un nen que rebutja el menjar y com explicar als pares que el nen no vol menjar o no té gana i que no es preocupin per no crear un circle viciós: no menja, jo em preocupo, preocupo als pares, el nen es preocupa i no menja.
·  Millorar las actituds envers als infants a l'hora de dinar.
·  Solucions devant dels problemes d'actituds  dels nens a l'hora de dinar.
·  Espero aprendre diferents mètodes a l'hora de fer menjar a un nen i disposar d'altres tècniques.
·  Aprendre estratègies per aportar als nenes  entorn al menjador.
·  Aprendre nous coneixements i maneres més divertides a l'hora de donar el menjar als nens, ja que em trobo amb situacions diferents del comportament dels nens i m'agradaria millorar amb tècniques noves.
·  Desitjo que aquest curs  em transmeti i aportació moltes coses per poder posar en practica a la meva feina i vida personal.
·  Espero trobar molta informació per fer millor la meva tasca.
·  Saber actuar devant de situacions difícils amb els nens.Aprendre tècniques i maneres per a millorar.




. video


Reflexionant respecte al valor de la diferència i de l’infant com protagonista del seu propi desenvolupament….que podem fer com educadors i educadores??


Tractarem de situar la qüestió ,no tant si un hàbit s’adquireix als dos o tres anys sinó que en l’educació cadascú hi posa alguna cosa de l’ordre personal, en funció de la seva pròpia història i que per tant la vostra tasca no és un treball mecànic.

És fonamental plantejar-se que em passa quan com educadora vull controlar més feina del que he de controlar? Tenim  “x” temps per canviar la resposta del nano i després perdrem de vista aquesta nano – el treball a  fer està establert ja pel temps social. De vegades es poden canviar coses, però no sempre. Cadascú hauria de poder fer un dol per allò que idealment és possible, poder situar els límits que té la seva feina.


Partim d’ un pressupost: l’adquisició dels hàbits és contranatural, és un acte de socialització. Malgrat considerem com un fet natural l’adquisició de certs hàbits com el menjar i el dormir- hem de saber que hi ha d’haver una intervenció d’un acte educatiu perquè això es pugui produir.
Si penséssim que l’adquisició d’un hàbit és una adquisició natural no hi hauria escoles.

Un acte educatiu és el que converteix  una necessitat biològica  com el menjar en un codi social, del orde de la cultura com és : esmorzar, dinar…


Aleshores, una cosa és la biologia: hi ha un cos que ha d’alimentar-se per a mantenir-se en vida i després hi ha un particular que és produeix pels efectes del discurs sobre aquest cos- .D’això se’n diu educació. La paraula produeix efectes en el cos.

La gent que treballa  en el món educatiu ha de saber que per un cantó hi ha el discurs educatiu en el qual un és transmissor, i per altre cantó hi ha el que li agradaria que passés. I això mai no estarà en harmonia.



Per posar-nos a to amb els discursos de l'època seria oportú considerar la vostra funció com a educadors d'escoles bressol ( maternals) pensant en clau de resiliencia .( Concepte ara  força divulgat- de moda- però que trobem al llarg de la història de la humanitat i en aquest sentit crec que tot el que passa en la escola bressol té a veure amb “l'adaptació”)
Educar, cuidar d'un bebè, porta als i les educadores a prendre tres eixos de treball:
* la criatura,
* la mare (família)
* les seves pròpies emocions i sensacions que es desperten en la tasca

La escola bressol com a paradoxa, és punt de partida d'un viatge en la vida d'un bebè, (i també és en part així per als pares), però és també per a ells i per a l'educador punt de tornada a les seves pròpies vivències infantils.
Aquests “viatgers” poden no trobar-se en aquesta carretera de la vida, o poden haver-hi “xocs”quan marxen per sengles oposades……..


La resiliencia ha estat definida com la capacitat humana d'enfrontar, sobreposar-se i surtir enfortit per experiències d'adversita.Parlar de resiliencia és referir-nos a potencials de salut, i si ens preguntem sobre els factors que primerencament poden afavorir aquests potencials, no és possible deixar de costat la interrelació del subjecte amb el seu entorn més proper.
Des d'aquesta perspectiva, un factor clau de la resiliencia humana, és que aquesta es constitueix en el marc d'una relació amb un altre ésser humà.

Des de la posició d'educador-a convindria

• Reflexionar, sobre el desafiament de generar, encara dins d'un marc institucional, certes condicions a favor de la resiliencia dels petits que passen allí gran part de la seva vida quotidiana. Cal recordar que la possibilitat que un nen petit pugui adquirir un sentiment de confiança i seguretat en relació a si mateix i al seu entorn depèn del rol i la sensibilitat materna en la possibilitat de generar un vincle perquè desenvolupi un sentit de si mateix associat a sentir i experimentar plenament els afectes, desitjos i emocions. Hauríem de considerar que nosaltres com a educadors en aquesta etapa de la vida del bebè ens toca jugar des d'aquesta cruïlla vital.

Considerar que en determinades situacions certs pares i bebès, podrien fins i tot, arribar a veure's afavorits amb el que una escola bressol pot oferir.

Enfront de la necessitat de proximitat i intimitat en el vincle amb el bebè, pot sorgir com en una contraposició insalvable, com un obstacle l'espai col•lectiu d'una classe (grup) de nadons.
I a més, si aquestes necessitats dels petits, no són considerades, hi ha experiències d'institucions que arriben a convertir-se en una important font de manques i de situacions traumàtiques

La escola bressol s'allunya radicalment del que pot ser un espai preescolar ampliat, i assumeix en canvi, una identitat pròpia. Atès que en aquests sensibles primers anys de vida, conflueixen aspectes que tenen a veure amb el desenvolupament físic, psíquic i mental del nen, les institucions maternals transcendeixen un registre exclusivamente educatiu
Tenint en compte la complexitat d'aquest vincle de cura, la institució pot anar generant espais perquè cadascun dels nens pugui percebre's part activa d'un vincle, que ho habiliti a reconèixer-se a si mateix. En aquest sentit la vida quotidiana en la escola bressol, no va a estar regida per propostes grupals que apuntin a priori a desenvolupaments cognitius, sinó que els educadors haurien de privilegiar la seva disponibilitat psíquica i la seva capacitat per anar introduint en la interacció amb cada bebè, elements que apuntin a sostenir l'atenció del mateix, i a l'enriquiment de la seva capacitat relacional

Oferir certa regularitat que estructuri i que habiliti al menut a poder preveure i anticipar el curs dels esdeveniments quotidians ( regularitat en el seu horari d'ingrés i de ser retirat del maternal, regularitat i permanència de les persones que brinden cura, disponibilitat d'un mateix bressol per al seu descans, regularitat en l'horari que s'ofereixen els aliments o la higiene, etc.) en aquest aspecte val la pena tenir present les paraules de Winnicott, quan es refereix al fet que “ només sobre la base de la monotonia podrà la mare agregar riquesa.”

Les rutines quotidianes, generen a més, certes seqüències en els esdeveniments, la qual cosa promou en el petit un sentiment de confiabilitat en la seva pròpia capacitat d'anticipació dels mateixos. I en la mesura en què aquests vagin acompanyats de paraules per part de l'adult, que brindin sentit a les experiències, el nen serà habilitat a anar adquirint un sentiment de continuïtat en funció de causes i efectes.

La possibilitat de donar sentit a les experiències constitueix també un factor important per al desenvolupament de la capacitat de resiliencia

En la escola bressol, el vincle que s'estableix entre el bebè i qui li brinda cura, va a donar lloc al fet que cada petit posi en escena cert codi relacional que s'ha donat entre ell i els seus pares, alhora que també es farà present, el desplegament dels seus trastorns psicofuncionales( el menjar, la son, el control d'esfínters)

La institució pot arribar a brindar un nou context quotidià, amb noves condicions d'interacció, que poden afavorir la regulació dels ritmes i les funcions del bebè. Aquests nous oferiments poden arribar a generar certs efectes nous els que els pares donaran algun sentit.

Alguns enllaços que poden servir de suport:
Una alimentació sana per els nostres fills i filles (Bibliografía del Programa Créixer amb tu)
Recomanacions per a l'alimentació a la primra infància (Departament de Salut -Gencat)
-L'alimentació d' 1 a 3 anys-Guia per a escoles, pares i educadors veure pàgines 11 i 15




I...no és que els irlandesos ho facin millor , però  podeu fer un cop d'ull a quest díptic i les seves pautes:
http://www.irishhealth.com/clin/documents/Starting_to_spoonfeed_your_baby.pdf